L’ÀNEC SALVATGE / TEATRE LLIURE / ★★★★½

Tard o d’hora “el bosc es venja”. Tard o d’hora, un estrany truca a la porta i qüestiona les regles. Tard o d’hora Julio Manrique havia de portar al Teatre Lliure de Montjuïc l’Ànec Salvatge, de Henrik Ibsen, una adaptació mai representada a Catalunya.

Dues comunitats xoquen, molt lentament en un remolí d’emocions i falses veritats. Dos móns intenten escapar i es refugien sota un soterrani. Dues realitats comparteixen el mateix fred. Henrik Ibsen va escriure l’Ànec Salvatge fa més de 130 anys però l’adaptació de Julio Manrique busca ser intemporal, per fugir de l’etiqueta d’obra clàssica.

Gregor (Pablo Derqui), cansat de l’ombra allargada del seu pare (Andreu Benito), decideix alliberar a la família Ekdal. La decisió esfondrarà l’harmonia del seu antic company Hialmar (Ivan Benet), també la seva dona Gina (Laura Conejero), la seva filla Hedvidge (Elena Tarrats) i l’avi Ekdal (Lluís Marco).

Una obra més pròxima al simbolisme que llueix molt real a l’escenari del Lliure de Montjuïc.

L’escenografia nòrdica, amb una enorme vidriera que captura el públic, deixa veure fins i tot les entranyes del teatre. A l’exterior, un piano de cua central que, gràcies al músic Carles Pedragosa,  dóna ritme en directe a l’obra de forma elegant, però també inquietant. L’acció s’inicia just després del casament del pare de Gregor amb Soerby (Miranda Gas), una jove segura del pas que ha fet.

I el drama es trasllada a l’estudi de la família Ekdal, obert a les mirades de tothom. Mentre que l’acció sovint es desplaçada als laterals, en una picada d’ullet a la nova teatralitat britànica, al mig s’ubica un soterrani, imperceptible, que amaga un ànec salvatge. Terrible metàfora. Però el Jekyll personatge de Pablo Derqui amenaçarà aquest equilibri, xocant sobretot amb el personatge del metge que interpreta Jordi Bosch, en un combat entre la mentida com un mal necessari i la veritat com alliberació. Llàstima que sigui tant breu aquest moment en la funció.

ICULT L anec salvatge   Ros Ribas

Els personatges ballen sota el ritme del text, llarg però no feixuc. Destaquen sobretot un despòtic Andreu Benito i un infeliç Ivan Benet, una parella que tot just feia unes setmanes actuava junta en un tour de force dialèctic a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya.  Però el gran descobriment és sens dubte Elena Tarrats, interpretant a la perfecció la petita Hedvidge. Ella posa el rostre a aquesta mentida que s’anirà esquerdant com el vidre.

Julio Manrique sembla voler descansar després de la frenètica obra El curiós incident del gos a mitjanit però en canvi aconsegueix que l’espectador es remogui inquiet al seu seient tota l’estona, com preveient la tragèdia. Perquè l’obra també resulta una mirada massa actual al paper de la societat davant de la veritat. Treu a l’home la seva mentida i li trauràs la felicitat. I això, ho decidim nosaltres.

L’obra es representa fins el 9 d’abril. Més informació a: http://www.teatrelliure.com/lanec-salvatge

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s